L’Unitat e la diversitat del vivent (dupliquée)

Explicar qu'un èsser viu es un organisme que naís, creis, se reproduís e morís. Presentar las caracteristicas dels èssers vivents : Naissença Cresença Reproduccion Mòrt.

Presentar lo document 2 mostrant lo cicle de la naissença a la mòrt d'un rat ambe las fòtos del vedilh, dels pichons que tèton, dels pichons sols e de l'adulte.

Discutida amb los escolans sus las diferentas etapas de la vida del rat e las caracteristicas dels èssers vius qu'òm pòt observar a cada etapa (creissensa, reproduccion).

Presentar lo document 3 mostrant lo cicle de la planta, lo pèsol, de la germinacion a la mòrt amb las fòtos de la germinacion, de la flor, de la tavèla e de la tavèla dubèrta amb los pèsols. Discutir las etapas de la vida de la planta e las caracteristicas dels èssers vivents.

Document 1: Vertat o fals? (questions sus las afirmacions del document)

 o D'unes èssers vius se pòdon pas desplaçar.

 o Una fuèlha seca fa partida del monde vivent.

 o Totes los èssers vius an d'uèlhs que lor permeton de veire.

 o Totes los èssers vius prenon los aliments dins lo mitan ont vivon.

 o Totes los èssers vius fabrican la matèria de lor còrs.

• Debatre amb los escolans las responsas e discutir las informacions necessàrias per respondre.

Documents 3 e 4: Analisi dels constituents quimics (lach mièg escremat, champinhons de París, còr de carchòfa) e exemples de construccion de la matèria viva (virasolelh).

Demandar als escolans de comparar los constituents quimics dels exemples donats e discutir las similaritats.

Traça escrita:

-  Totes los èssers vius fan partida d'una unitat : Totes los èssers vius (animals, plantas, micròbis, etc.) son connectats e semblables d'un biais fondamental. Totas las creaturas vivas an de traches comuns que los rendon partie de la meteissa granda familha del monde vivent.

- La reparticion dels èssers vius depèn de las caracteristicas de lor mitan de vida : Los èssers vius vivon dins d'environaments diferents (aiga, tèrra, aire) e son adaptats per viure dins aqueles mitans especifics.

- Totes los èssers vius son bastits amb los meteisses constituents quimics: La matèria organica (glucides, lipides, proteïnas) es presenta dins totes los èssers vius. Aquò significa que totas las creaturas vivas son fachas de las meteissas "bricas" quimicas.

- Los èssers vius bastisson eles meteisses lor matèria viva : Los èssers vius pòdon transformar los nutrients que manjàn en energia e en matèria per créisser e se manténer en vida.

* Document A :  Fotografia amb divèrsas raças de cans.

Question : Quins animals son de la meteissa espècia ?

Discutir las informacions necessàrias per respondre a la question (reproduccion, caractèras comunas).

Document 1 :  Fotografia d'una mesange.

Question : Qu'es aquel animal ?  Es un passeron ? Non.

es un aucèl ? Òc, es una mesanga ? Plan !

Mas quina espècia de mesange?

Document 4 : Un escaragòl de Borgonha s'acobla sonque amb un autre escaragòl de Borgonha.

S'acobla pas amb un pichon gris del jardin.

Activitat : Discutir las informacions del document 4 que permeton de dire que los escaragòls son pas de la meteissa espècia.

Una espècia es un grop d'organismes que partejan de punts comuns e que se pòdon reprodusir entre eles e produsir de descendents fertils.

Amassar de fuèlhas galosas, de ruscas traucadas, de fruchas atacadas pels insèctes, e d'autres elements naturals suls arbres e arbrissòls de la cort de l'escòla.

Prendre nòtas e far dessenhs dels arbres e de las fuèlhas trobadas.

Un arbre pòt albèrgar una granda diversitat d'abitants que vivon en armonia, sens lo damatjar, o coma parasits. Aquestes abitants tròban sus l'arbre de mangisca, d'abric, o un supòrt.

Demest los abitants de l'arbre, far la lista dels que prenon per se noirir sus l'arbre sens far de degalhs (ex: aranhes, abelhas) e dels que prenon per s'avidar en lo fasent perir (parasits).

Far la lista dels abitants qu'utilizan l'arbre coma simple supòrt (ex: mossa, liquèns).

Discutir de las relacions entre los arbres e los abitants, e cossí aquò contribuís a la biodiversitat.

Examen dels documents 1 a 5 per observar los diferents aspèctes de la biodiversitat.

Document 1: Lo secòia gigant.

Parlar de l'auçada, circonferéncia e longevitat del secòia.

Document 2 : La balena blava e lo balenat.

Discutir las dimensions e lo pes de la balena blava.

Document 3 : De miliards d'èssers vius dins un iaort !

Explicar la diversitat de bacterias dins un iaort.

Document 4 : Totes son diferents

Parlar de la diversitat dins la meteissa espècia (èssers umans e « pirrocòres »).

Document 5 : La diversitat dels mitans pòt èsser menaçada

Discutir cossí la monocultura menaça la biodiversitat.

Sintèsi orala : La biodiversitat es la varietat dels èssers vius dins un environament. La diversitat es importanta perque ajuda a manténer l'equilibri dels ecosistèmas e nos provesís de recursos essencials.

Traça escricha :

"La biodiversitat es la varietat dels èssers vius dins un environament. Aquò incluis los animals, las plantas, los insèctes, los micròbis e los autres organismes.

Es important de preservar la biodiversitat perque cada espècia a un ròtle especific dins l'ecosistèma.

La diversitat genetica, las espècias diferentas, e la diversitat dels mitans son d’aspèctes importants de la biodiversitat. La monocultura menaça la biodiversitat perque redusís la varietat de plantas e d'animals dins un mitan especific

Cada èsser viu es unic dins sa meteissa espècia, coma los umans que son totes diferents malgrat d'èssers de la meteissa espècia."

Document 1: Exemples de vertebrats e invertebrats (can, rit, trocha, escaragòl, vèrm de tèrra).

Activitat : Fai una lista de qualques vertebrats e de qualques invertebrats que coneisses.

Explicar que los vertebrats an una ossamenta intèrna amb una colomna vertebrala.

Explicar que los invertebrats an pas d'ossamenta intèrna ni de colomna vertebrala.

Activitat : Calca d'un biais plan simplificat l'ossamenta del peis e puèi del can e escriu aqueles mots sul dessenh: vertèbras, còstas, ossamenta del cap, ossamenta dels membres.

Document 1 : Comparason entre un vertebrat e un invertebrat.

Activitat : Trobar las diferéncias e las semblanças entre los doas animals.

Exemple : Comparason de las caracteristicas dels vertebrats e invertebrats (can vs. escaragòl).

Activitat : Classificar los animals dins la categoria correcta (peisses, anfibians, reptils, aucèls, mamifèrs) e justificar la causida.

Question : Quinas son las diferéncias e semblanças entre las categorias ?

Los vertebrats son d'animals qu'an una ossamenta interna e una colomna vertebrala. Exemples : lo can, los peisses, los aucèls.

Los invertebrats son d'animals que n'an pas. An pas d'ossaments.

Exemples : los escagaròls, los verms de tèrra, las aranhas.

La diversitat del monde es estonanta. L’estimacion del nombre d’espècias diferentas es de 10 milions.

Dins aquel ensemble, qu’es lo vivent, la classificacion ven metre un pauc d’òrdre en reünissent dins de groups de mai en mai limitats , los animals qu’an de caractèrs comuns.

Lo rènhe animal es devesit en dos grand grops, vertebrats e invertebrats, qu’eles son devesits en jos-grops.

Recèrca per dos : Examen dels documents a, b e c per observar los diferents aspèctes dels ossòments de la man d’un òme, d’una otaria, d’una ratapenada, d’una cavèca.

Far l'esquema en color de la man de l’òme, de l’otaria e de la ratapenada ambe la legenda. Individual.

Comparason de las caracteristicas principalas dels ligams de parentat.

Explicar las diferentas caracteristicas comunas que mòstran los ligams de parentat entre los grops d'espècias.

Comparason de l'evolucion dels grops de vertebrats.

Exemples practics (10 minutas):

Document 3 : Exemples practics de classificacion.

Activitat: Classificar los animals dins la categoria correcta (peisses, anfibians, reptils, aucèls, mamifèrs) e justificar la causida.

Question: Quinas son las diferéncias e semblanças entre las categorias ?

"La classificacion mòstra los ligams de parentat entre los diferents grops d'espècias. Per exemple, totas las espècias de vertebrats an una origina comuna e an evoluidas al fial del temps per formar de grops diferents coma los peisses, los anfibians, los reptils, los aucèls e los mamifèrs."

Trabalh exemple ambe lo mèstre  :

Activitat : Classificar los animals dins de categorias correctas. Completar lo tablèu. Far la classificacion.

Animals : Vèspa (guêpe), rainal, Mesenga, Òme

Caracteristicas : pel, ossamenta (squelette) interna, ossamenta extèrna, boca, pluma.

Los quatres animals an una boca : la primièra bòstia serà se sonarà « BOCA »

Dedins la primièra, la segonda bòstia se sonarà « Ossamenta interna » : i a tres animals que i son. Cal daissar una plaça per la bòstia « Ossamenta externa » : La vèspa

Resta 2 bòstias « Pel » e « pluma ».

Cal metre lo nom dels animals en roge dins la bòstia.

Verificacion de las bòstias ambe l’ajuda del tablèu dels atributs.

Conclusion lo Rainal e l’òme son dins la bòstia dels animals que possedisson de pels, qu’es dins la bòstia « ossamenta intern », qu’es dins la bòstia « boca ». Aquò significa que l’òme e lo rainal possedisson un devancièr comun.

Lo rainal es mai proche de la mesenga an una ossamenta interna : possedisson un davancièr comun.

Véser lo powerpoint

Trabalh de grop : 3 de 5, 2 de 4

Vos caldrà respondre a las questions de las fèchas e seguir las consignas.

Fècha 1 animals,

fècha 2 vegetals,

fècha 3 animals

Lo mèstre passa dins los grops e respond a las questions.